Tot va començar, en el moment de fer els retocs a la fotografía seleccionada, per l’exposició del Museu Delger. A l’hora d’ampliar la imatge per poder treballar-la amb comoditat, em vaig adonar, dels inquietants reflexes a les copes de cristall.
Van apareixer unes formes que, en cap moment de la sessió fotogràfica, ni en el procés de selecció, ningú no havía arribat a veure.
A la imatge següent, podeu veure la localització dels misteriosos reflexes
Ampliant l’imatge i modificant els nivells de contrast i color, podem endevinar, una sèrie de figures humanes, que semblen atrapades en una altre dimensió, i que apareixen de forma inesperada a dins d’aquestes copes.
Fascinat per aquesta descoberta, em vaig posar en contacte inmediatament amb la divisió científica dels Mossos d’Esquadra, el CSI català, que varen col.laborar obertament per estudiar el cas.
Mitjançant el métode anomenat : Separació d’Imatge Espectral (SIE), es pot extreure una fidel representació gráfica, d’aquestes “aparicions”, al reflexes de les copes. El sistema analitza l’arxiu RAW de la càmera mitjançant l’exploració dels raigs gamma, atrapats a la part més interna del CCD de la càmera, ( el que s’anomena GRS gamma Ray Sensor), és aquella informació que capta el sensor, però que no pot ser reproduïda, sense un analitzador d’ona d’alta freqüència.
L’explicació científica del fenòmen conegut com a Retenció Espectral en el Temps i en l’Espai (STEH en anglès, Time Space Spectral Hoarding), és que les parets, sostres i terres d’un edifici, poden captar i enmagatzemar una sèrie de vibracions que, en unes condicions idónees poden ser captades en forma d’imatges. Algunes de les condicions, es compleixen en aquest espai únic que és la Casa Delger. Els estudis demostren, que en aquest punt concret de Caldes, hi convergeixen varis factors, que provoquen una gran càrrega d’energia. Corrents subterrànies d’aigua calenta, l’encreuament de les linees de Hartmann, grans provocadores de forces tel.lúriques, etc.
Així doncs, en resum, el cristall de les copes, varen actuar com si d’antenes receptores es tractessin, absorvint aquestes misterioses ones, i plasmant en forma de reflexes, unes escenes retingudes durant dècades, en les parets de la casa.
Eus ací el resultat de l’anàlisi:
Espectre nº1
Espectre nº 2
Espectre nº 3
Espectre nº 4
Espectre nº 5
Espectre nº 6
Ara, mentre esperem més resultats de l’anàlisi de les imatges, no en vull treure més conclusions d’aquesta inquietant trobada, fins a obtenir respostes concretes amb una base científica. Be que m’han proposat d’exposar-ho al programa d’en Iker Jimenez, no voldria que el fenòmen es convertís en un espectacle televisiu.
Només ens queda que creure-ho o no, veritat o ficció?